Esperit trabucaire

Al llarg de la història, els anomenats trabucaires eren grups més o menys irregulars d’homes i dones condicionats per la pobresa, que armats amb trabucs (armes de foc) vivien sovint al marge de la llei. Per una banda, sobrevivien d’aquesta manera, i per l’altra, s’enfrontaven al poder establert.

D’aquí ens ha arribat un doble concepte idealitzat dels trabucaires, mentre la gent mancada de recursos els considerava herois, aventurers i defensors de la terra… els dels estaments, propers a la monarquia, els perseguien i repudiaven, pels furts que cometien.

El mot trabucaire

L’ús del mot trabucaire, apareix per primer cop, per anomenar als irregulars que participaren en la guerra de la Convenció contra la República Francesa (1793-1795) i posteriorment, els guerrillers de la guerra del Francès (1808-1814), els insurgents reialistes en el trienni constitucional (1820-1823), els guerrillers carlins del 1833-1840, a part dels bandolers d’extracció camperola, i també als grups armats de la tercera guerra carlina (1873-1876).

Armes de foc dins la festa

La utilització d’armes de foc dins la festa, per motius de solemnitat o d’alegria, és tan antiga com les armes de foc mateixes. Al segle XVI, estava generalitzat l’ús d’armes de foc, essent molt habitual fer descàrregues o salves perfectament ritualitzades, dins les celebracions solemnes, per honorar personatges importants, o a les imatges religioses a les processons.

Retrat d’un grup de cabdills carlins a Sant Hilari de Sacalm. Al centre, carregat de medalles, Francesc Savalls. Imatge del llibre «Carlinades. El Far West a la catalana» de Jaume Grau (Cossetània Edicions)

Galejar

D’aquí apareix el mot galejar, o l’expressió “fer gala”, que signifiquen transmetre l’alegria de la festa, fent-ho avinent engegant trets.

L’ús de les armes de foc en les festes i a les representacions festives, ha estat sotmès a prohibicions estrictes, depenent dels moments històrics que ha tocat viure, per exemple durant la dictadura d’en Primo de Rivera, en la qual els sometents podien desfilar, però amb l’arma descarregada, o com el cas del Ball de Serrallonga de Terrassa que l’any 1930, anava amb la boca dels trabucs plena de guix. El franquisme també va portar la prohibició d’utilitzar armes, a tots aquells que no fossin els autoritzats pel règim. Els trabucaires de Solsona, que fins a la guerra civil havien galejat per caramelles, van deixar d’existir i molts balls de Serrallonga van desaparèixer. A la postguerra era impossible obtenir permisos, per poder utilitzar armes de foc encara que fossin d’avantcàrrega. Només i de forma molt limitada i controlada van poder subsistir els galejadors en la Festa del Pi de Centelles, festa que només va patir interrupció durant la guerra civil.

La primera colla

A partir d’alguns tímids intents en la dècada de 1950, però estèrils per culpa de les prohibicions governatives, l’any 1965, després d’aconseguir els permisos corresponents, es constituí la Colla de Trabucaires de Solsona, la primera de la seixantena de colles existents avui, repartides per tot el territori.

S. XX

L’any 1982, en el marc del 1r Congrés de Cultura Tradicional i Popular de Catalunya, es van posar les bases per la creació, aquell mateix any de la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, que a més d’aglutinar les entitats, promou l’organització anual de la Trobada Nacional de Trabucaires de Catalunya.

Des de la seva recuperació i ja en època postfranquista i en plena democràcia, un bon nombre de colles de trabucaires han recuperat el costum de galejar, engegant salves dels seus trabucs.

Els trabucaires, els bandolers i els galejadors som elements festius inclosos en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya per resolució d’11 de juliol de 2011 del Director del CPCPTC (Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya).

Ball trabucaire

El passat 11 de novembre vam estrenar el ball trabucaire al 1r Simpòsium Trabucaire. Va tenir molt bona acollida i molts de vosaltres ens vàreu comentar que us agradaria fer-lo vostre, com així ha de ser, perquè és un ball de totes i tots els trabucaires.

Voleu aprendre el Ball Trabucaire? La Federació Coordinadora de Trabucaires de Catalunya us ofereix la possibilitat d’aprendre aquest senzill ball que marcarà la diferència en una trobada trabucaire, una cercavila, un taller o una forma diferent de mostrar el nostre món trabucaire al públic en una plaça durant una galejada.

I la música d’on ve? L’any 2009, Toni Moliné, el qui era president de la Coordinadora en aquell moment, va demanar-li a Ezequiel Molina, músic, compositor i membre de la Colla de Vila-seca si li agradaria fer un himne pels trabucaires. Ezequiel va acceptar encantat i en la Trobada Nacional de l’any 2010 al Castell de Montjuïc es va estrenar l’himne, amb gran èxit, al pati d’armes davant tots els trabucaires assistents i el nombrós públic.

MP3 ÀUDIO BALL TRABUCAIRE

Com va esdevenir-se el ball? A primers d’aquest any en una sortida trabucaire l’actual presidenta de la Coordinadora va pensar que els trabucaires podríem ballar l’himne tan maco que teníem i per casualitat en la mateixa sortida hi era la Colla de Fadrins de Sant Boi que ens van dir que tenien un coreògraf a la colla, en Roberth Arámburu. En un tres i no res, estàvem contactant i es va posar a treballar sobre el tema. S’adjunta, annexat, un escrit que Roberth va llegir al Simpòsium on explica en què es va basar per fer la coreografia del ball.

Com el podeu aprendre? En Roberth Arámburu s’ofereix a ensenyar-lo a ballar a les colles. Actualment, 12 trabucaires sabem ballar-lo i juntament amb Roberth podríem desplaçar-nos a la vostra població i escenificar-lo. De debò que és fàcil i dona un punt de solemnitat a tots els nostres actes. Podeu contactar amb Robert al número de mòbil 631761015 i quedar i fem agenda!

Us sembla bé la idea? Nosaltres estem encantats!!

Acta fundacional de la Coordinadora

El bloc de la coordinadora